Hi havia una vegada un gran cap que era molt orgullós. Un dia es passejava per la ciutat i cridava per a qui volguera sentir-li: "soc gran. No hi ha ningú més gran que jo". Una anciana que ho va sentir, se li va acostar i li va dir: "Jo conec a un que és veritablement gran".
El gran cap es va sorprendre i enutjat li va dir: "Què? Qui és més gran que jo?”.
La sàvia anciana va dir: "Vinga a la meua casa demà quan el sol estiga en el més alt del cel i jo li ho presentaré ". "Molt bé, va dir el cap, demà veurem qui és més gran".
L'endemà, el cap vestit amb les seues millors robes i joies va anar a visitar a l'anciana mentre es repetia pel camí: "No hi ha ningú més gran que jo".
Quan el cap va entrar a la casa va veure a l'anciana asseguda contra la paret i a un *niñito gatejant al costat d'ella. "On està aqueix gran cap del qual em vas parlar ahir?"
L'anciana va agafar als seus braços al bebé i va dir: "Aquest és el gran del qual li vaig parlar".
Al gran cap no li va agradar aquest anunci. Molt enfadat va cridar a l'anciana: "Què és això? No intentes enganyar-me. Això no és més que un bebé."
El xiquet espantat pel crit sobtat i poderós va començar a plorar. El cap es va commoure. No volia espantar-li. Agenollat, es va llevar les plomes d'àguila i falcó que portava en el pèl i va acariciar les galtes del xiquet. Va traure la bossa de les medicines i les va col·locar davall del seu nas. Es va llevar finalment els seus collarets que van fer de sonall a les oïdes del xiquet. A poc a poc el xiquet va deixar de plorar i va començar a escoltar i mirar.
L'anciana somrient li va dir: "S'adona, fins i tot vosté el gran cap, va haver de deixar de parlar i cuidar del xiquet. En cada casa, el xiquet és veritablement gran perquè fins i tot el cap més gran, com vosté, ha de convertir-se en el servidor d'un xiquet. Així ho va voler el Creador. El Creador no li va fer gran perquè poguera presumir de la seua grandesa. El Creador li va fer gran perquè vosté poguera ajudar els que no són tan forts com vosté".
A partir d'aquell dia ningú va sentir al gran cap proclamar la seua grandesa.