Vaig demanar una posada abans de nàixer, pensant, sobretot, en la meua mare.
Vaig demanar a Zaqueo que m'allotjara en la seua casa, i a un altre bon amic el saló per a celebrar la Pasqua. Vaig demanar un parell de vegades aigua per a beure. Ah! i també vaig demanar un burret per a fer la meua entrada triomfal a Jerusalem i així no deixar malament al profeta Zacarías.
No m'interessaven les coses. M'interessaven les persones. M'interessava, sobretot, l'amistat. No em cansava de demanar amigues i amics: amigues i amics que em seguiren, que s'uniren a la meua causa, que estigueren amb mi, que continuaren la meua tasca.
La meua petició d'avui va en la mateixa línia. No et vaig a demanar ajuda material, encara que també la necessite per als meus pobres. Tampoc et vaig a demanar que deixes a la teua família i els teus estudis, encara que algun t'ho seguirà demanant. La meua petició va dirigida a totes i tots i està a l'abast de totes i tots.
Mira, passe unes ganes tremendes de seguir "fent el bé", doncs veig a tanta gent trista i necessitada... Em muir de pena en veure que molts xiquets/as no somriuen i moren prematurament. No puc suportar la imatge del jove que camina a la deriva, que crema la seua vida amb qualsevol tipus de droga i s'enfonsa en l'infern del buit i de la desesperació. M'entristeix l'estampa del vell/a, al que ningú vol i que sembla destorbar a tot arreu. Cada matrimoni que es trenca és una ganivetada en el meu cor. No diguem un altre tipus de violències i de guerres. Em rebel·la el que uns s'aprofiten dels altres, que seguisca havent-hi persones i pobles sense llibertat i sense dignitat. En fi, no vaig a repetir ací el que bé saps tu.
El que et demane ací i ara és que em prestes les teues mans perquè amb elles jo puga seguir guarint, beneint i acariciant. Et demane que em prestes els teus peus perquè puga seguir acudint a les trucades de punts desvalguts i per a córrer darrere dels quals es *descarrían. Et demane els teus llavis, per a besar a tants xiquets i a punts famolencs d'amor.
Et demane la teua llengua, per a seguir donant bones notícies als pobres i denunciar als hipòcrites i opressors. Et demane els teus ulls, per a mirar amb tendresa i afecte a tota la gent. Et demane el teu rostre, per a somriure a cadascun, per a somriure malgrat tot, per a il·luminar totes les situacions amb mirada de gràcia, de pau i d'alegria. Et demane, en fi, el teu cor perquè jo puga seguir estimant a la meua manera.
Si me'ls prestes, no fa falta que et desprengues d'ells. És molt senzill: utilitza'ls com tu com si foren meus, com si ara te'ls prestara jo .Fes tu amb ells el que estic desitjant fer jo.
Somriu, doncs, encara que no tingues ganes de fer-ho, però sabent que jo ho vull. Comparteix, encara que et coste, però pensa que jo ho faria.
Multiplica els teus serveis, fes alguna cosa pels altres encara que et canses, però sigues conscient que jo vaig venir para açò .Mestressa sempre de la manera que jo ho faria.
T'infondré el meu Esperit, per a actuar Jo des de *tí mateix. T'ensenyaré la manera i la manera, et donaré la força i la capacitat. Jo em perllongaré en *tí. Tu seràs el meu instrument i el meu sagrament. Tu i jo serem, t'ho assegure, un Déu per al germà.
T'ho demane per l'Amor del Pare, pel dolor dels innocents, per tot el que més vulgues. Tot esperant la teua resposta, et mane una besada d'amistat.