PEL "VIACRUCIS" DE LA VIDA



Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguen;
fer un favor al que no ho va a retornar;
gastar la vida és llançar-se encara al fracàs, si fa falta,
sense falses prudències; és cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que només tenim sentit quan ens cremem;
només llavors serem llum.
Lliura'ns de la prudència covarda,
la que ens fa evitar el sacrifici i cercar la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb gestos "ampulosos" i falsa teatralitat.
La vida es dóna senzillament, sense publicitat,
com l'aigua del vessant, com la mare dóna el pit al seu bebè,
com la suor humil del que sembra.