Un ancià que passava els dies assegut en un banc de la plaça que estava a l'entrada del poble, era molt volgut pels seus veïns i sempre contestava amb molta saviesa a qualsevol pregunta que li feren.Un dia, un jove se li va acostar i li va preguntar:
–Hola, senyor, acabe d'arribar a aquest poble, Em pot dir, com és la gent d'aquest lloc?
–Hola fill, D'on véns? Va preguntar l'ancià.
–D'un poble molt llunyà.
–Dis-me, Com és la gent allí?
–Són egoistes, envejosos, malvats, estafaors… per açò em vaig anar d'aquell lloc a la recerca de millors veïns.
–Lamente dir-t'ho, benvolgut amic, però els habitants d'ací són iguals als de la teua ciutat.
El jove, ho va saludar i va seguir viatge.
Al següent dia va passar un altre jove, que acostant-se a l'ancià, li va fer la mateixa pregunta:
–Acabe d'arribar a aquest lloc, Em podria dir com són els habitants d'aquesta ciutat?
–Com és la gent de la ciutat d'on véns?
–Ells són bons, generosos, hospitalaris, honests, treballadors… tenia punts amics, que m'ha costat molt separar-me d'ells.
–Els habitants d'aquesta localitat també són així. Va respondre l'ancià.
–Gràcies per la seua ajuda, em quedaré a viure amb vostès.
Un home que també passava moltes hores en la mateixa plaça, no va poder evitar escoltar les dues converses i quan el segon jove es va anar, es va acostar a l'ancià i li va preguntar:
–Com pots donar dues respostes completament diferents si els dos joves et van fer la mateixa pregunta?
–En realitat tot està en nosaltres mateixos. Qui no ha trobat res bé en el seu passat, tampoc ho trobarà ací. En canvi, aquelles persones que tenien amics en la seua ciutat d'origen, també els trobaran ací, perquè les persones reben allò que elles mateixes estan disposades a donar als altres.
«Tot el bé i el bell de la vida que necessites, ho portes dins de tu. Tu simplement deixa-ho eixir, comparteix-ho amb els altres i si més no t'ho esperes tornarà a la teua vida»