Deborah Ellis és una escriptora canadenca que va treballar en els camps de refugiats de Pakistan, destinat a ajudar al poble afganés. D'aquesta experiència naix aquesta obra, continuació d'una altra anterior titulada El pa de la guerra. Per als quals hem llegit a Khaled Hosseini en novel·les com a Estels en el cel o Mil sols esplèndids – recomanacions que ja avance que faré -, ens trobem davant un tema conegut: la inesgotable lluita del poble afganés que va passar de la guerra amb Rússia a la devastació cultural i econòmica perpetrada pels fonamentalistes islàmics.
És un tema que a priori no t'interessa, ho sé, però al cap i a la fi repeteix una peripècia de ficció que beu d'una realitat que avui pots identificar amb el poble sirià o amb el de Sudan, però matí amb qualsevol un altre.
L'autora *rehúye narrar amb cruesa i dolor una història protagonitzada per una xiqueta valenta que, després de la mort del seu pare, viatja a la recerca de la seua mamà, travessant un país desolat i famolenc on va trobant a altres personatges tan rics com ella – també xiquets – que l'aniran acompanyant en el seu camí i en el seu creixement personal.
La seua lectura és entretinguda, interessant i senzillament enriquidora. De la meua experiència en l'aula, puc dir que és una novel·la que encanta als joves i no crec que hi haja millor carta de presentació perquè t'animes a superar aqueixa portada i aprendre una mica d'aqueix oblidat país: Afganistan.