Un estudiant va respondre: “Quan veus un animal en la distància i saps si és una ovella o una cabra”.
Un altre va dir: “Quan veus un arbre en la distància i saps si es tracta d'un cirerer o una mata de plàtan”.
Cadascun dels estudiants anava donant enginyoses respostes fins que el rabi els va dir: “Deixeu-me que us done jo la meua resposta. La nit acaba i el dia comença quan mires a la cara de qualsevol ésser humà i veus la cara del teu germà o germana. Si no pots fer açò, no importa l'hora del dia, encara vius en la nit”.
Advent és temps de distingir a Jesucrist, Príncep de la llum, rostre del germà, entre els altres prínceps d'aquest mercat ambulant humà.
Tots hem vist, alguna vegada, un d'aqueixos pintors que fan retrats ràpids de les persones en el carrer. Un dia va posar un borratxo brut, sense afaitar i amb robes malolents. Malgrat el seu aspecte desastrós va fingir gran dignitat. El pintor li va dedicar més temps del normal i quan va acabar li va presentar a l'home el seu retrat.
Aquest no sóc jo” va dir, sorprés, el borratxo quan es va veure ben vestit i somrient en el retrat. I el pintor li va contestar: “Però aquest és l'home que vostè encara pot arribar a ser”.
La Paraula de Déu en començar l'advent et diu: tu pots canviar, tu pots arribar a ser un altre.