La senzillesa i naturalitat van fer de la Verge, en l'humà, una dona especialment atrayent i acollidora. El seu Fill, Jesús, és el model de la senzillesa perfecta, durant els trenta anys de vida oculta, i en tot moment. Jesús fuig de l'espectacle i de la vanaglòria, dels gestos falsos i teatrals; es fa assequible a tots: als malalts i als desemparats, als Apòstols i als xiquets.La humilitat és una manifestació de la humilitat. És una virtut necessària per al tracte amb María, per a l'adreça espiritual, per al eijemple i la convivència.
La senzillesa exigeix claredat, transparència i rectitud d'intenció, que ens preserva de tenir una doble vida, de servir a dos senyors: a Jesús, i a un mateix. Requereix d'una voluntat forta, que ens porte a escollir el ben. L'ànima senzilla jutja de les coses, de les persones i els esdeveniments segons un judici recte il·luminat per la fe, i no per les impressions del moment.
La senzillesa i naturalitat són virtuts extraordinàriament atrayentes, però difícils a causa de la supèrbia, que ens porta a tenir una idea desmesurada de nosaltres mateixos, i a voler aparentar davant els altres per sobre dels quals som i tenim. L'afectació, la hipocresia i la mentida s'oposen a la senzillesa, i per tant, a l'amistat; són un vertader obstacle per a la vida de família.
Per a ser senzills cal cuidar la rectitud d'intenció en les nostres accions, que han d'estar dirigides a Jesús. Ho aprendrem si contemplem la vida de María y de Jesús, enmig de la seua vida corrent. Demanem-los que ens faça com a xiquets davant del nostre Pare.