En les belles i llunyanes terres de Perú vivia una parella jove que tenia cinc fills xicotets. La seua vida era bastant dura i no podien permetre's cap luxe. La família tirava endavant gràcies al cultiu de la dacsa en un xicotet terreny que tenien molt prop de la seua llar. Cada matí, la dona ho molia i feia amb ell pa i coques per a donar de menjar als seus xics. Si sobrava una mica de la collita, ho venia a la vesprada en el llogaret més proper i tornava amb un parell de monedes de plata a casa.De tant treballar de sol a sol, la camperola estava esgotada. El seu marit, en canvi, no feia gens. Es passava el temps dropejant i donant passejos per la muntanya mentre els xiquets estaven en l'escola o jugant a l'amagatall.
Un dia, la xica es va asseure en el graner i es va posar a netejar, com sempre, les panotxes que havia arreplegat durant la jornada. Eren grans i tenien un aspecte fantàstic. Per uns moments es va sentir molt feliç, però quan es va posar a fer recompte, va comprovar que no hi havia suficient quantitat per a fer pa per a tots i molt menys, per a vendre als veïns.
La pobra, desconsolada, es va agenollar i va començar a plorar Com anava a donar per a sopar a les seues cinc *hijitos si no podia fabricar bastant farina?… Si almenys el seu marit l'ajudara podrien unir forces i conrear més dacsa, però era un egoista que solament pensava en si mateix i en la seua pròpia comoditat. Miró al cel i va demanar al déu bo que tinguera compassió i li donara forces per a continuar.
De sobte, va notar que en una cantonada alguna cosa brillava amb intensitat. Es va quedar molt estranyada però ni tan sols es va acostar; va imaginar que es tractava d'un raig de sol que incidia sobre una caixa de metall, d'aqueixes on es guarden les eines.
Es va esplaiar una estona més i es va eixugar les llàgrimes amb el puny de la seua desgastada brusa. En alçar la mirada, amb els ulls encara *vidriosos, va veure que l'estranya lluentor seguia allí, sense moure's del racó del graner. Va caure en el compte que era quasi de nit, així que estava clar que el sol no podia ser.
Una mica espantada, es va acostar *despacito a veure de què es tractava. El fulgor era més intens a mesura que s'aproximava i fins a va haver de mirar cap a un altre costat perquè no li enlluernara. La seua sorpresa va ser immensa quan va descobrir que era una enorme panotxa daurada No li'l podia creure! Els seus grans eren d'or pur i d'ells eixien intensos feixos de llum.
La camperola va mirar cap amunt El déu li havia ajudat atenent a les seues pregàries! Va agafar la panotxa amb delicadesa i va eixir a la recerca del seu marit, que roncava sobre una hamaca deixant passar les hores.
Amb veu encara tremolosa li va explicar el succeït i l'home, per primera vegada en la seua vida, es va avergonyir del seu comportament. Va comprendre que la seua esposa havia carregat sempre amb la responsabilitat de la casa, dels fills i del dur treball en el camp Era a ella i no a ell a qui el déu diví havia recompensat!
A partir d'aqueix dia, el xic va canviar per sempre. Van vendre la panotxa d'or i van guanyar molts diners. Després, van arreglar la casa, van comprar un terreny més gran i els seus xiquets van créixer sans i feliços. Mai de la vida va tornar a faltar-los de res.