GRAN FESTA DE LA CONFIRMACIÓ EN LA NOSTRA PARRÒQUIA

HUI CELEBREM EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ.
Tot comença i a tot li arriba el seu dia, i hui després de dos cursos de preparació ha arribat el dia, EL GRAN DIA DE LA CONFIRMACIÓ, hui és el dia en què us trobeu cara a cara amb Jesús i sou vosaltres els que lliure i convençuts heu de donar-li el SÍ.

ORAR ES OBRAR EN CONSECUENCIA


Domingo 27 de octubre
30 del tiempo ordinario
Lucas 18,9-14

¿A cuál de los personajes de la lectura nos parecemos más?
Y aquí está la enseñanza que Jesús nos da en esta parábola: nuestra oración, nuestra relación con Dios, no debe ser la de una gente que vive satisfecha de lo que es y de lo que hace; y que se presenta delante de Dios para que mire sus libros de cuentas y se los apruebe, sino que debe ser la de una gente que sabe que le queda todavía mucho que andar, que le faltan muchas cosas, que no puede sentirse tranquila con su vida, que siempre debe esperar más.
Nuestra relación con Jesús por medio de la oración no tiene que ser en actitud de pedir ni rogar, sino dejar que nuestro ser, hecho de tierra humilde y de espíritu creador, se abra y se exprese desde lo más profundo. Orar es realizar posibilidades latentes en nosotros, pues el barro o la materia que somos es matriz inagotable, capaz de desear, ser y hacer más. Orar es obrar. Orar es abrirse al fondo de sí y del otro, al Fondo de todo, a Dios."

EL MON A TRAVES DE LES MISSIONERES I ELS MISSIONERS QUE TREBALLEN PELS MÉS NECESSITATS ENS NECESSITEN

HUI DIA DEL DOMUND ASSEGA'T TAN XICOTET COM ELS MES NECESSITATS I ENTENDRÀS MILLOR QUE ET NECESSITEN

Hi havia una vegada un gran cap que era molt orgullós. Un dia es passejava per la ciutat i cridava per a qui volguera sentir-li: "soc gran. No hi ha ningú més gran que jo". Una anciana que ho va sentir, se li va acostar i li va dir: "Jo conec a un que és veritablement gran".
El gran cap es va sorprendre i enutjat li va dir: "Què? Qui és més gran que jo?”.
La sàvia anciana va dir: "Vinga a la meua casa demà quan el sol estiga en el més alt del cel i jo li ho presentaré ". "Molt bé, va dir el cap, demà veurem qui és més gran".
L'endemà, el cap vestit amb les seues millors robes i joies va anar a visitar a l'anciana mentre es repetia pel camí: "No hi ha ningú més gran que jo".
Quan el cap va entrar a la casa va veure a l'anciana asseguda contra la paret i a un *niñito gatejant al costat d'ella. "On està aqueix gran cap del qual em vas parlar ahir?"
L'anciana va agafar als seus braços al bebé i va dir: "Aquest és el gran del qual li vaig parlar".
Al gran cap no li va agradar aquest anunci. Molt enfadat va cridar a l'anciana: "Què és això? No intentes enganyar-me. Això no és més que un bebé."
El xiquet espantat pel crit sobtat i poderós va començar a plorar. El cap es va commoure. No volia espantar-li. Agenollat, es va llevar les plomes d'àguila i falcó que portava en el pèl i va acariciar les galtes del xiquet. Va traure la bossa de les medicines i les va col·locar davall del seu nas. Es va llevar finalment els seus collarets que van fer de sonall a les oïdes del xiquet. A poc a poc el xiquet va deixar de plorar i va començar a escoltar i mirar.
L'anciana somrient li va dir: "S'adona, fins i tot vosté el gran cap, va haver de deixar de parlar i cuidar del xiquet. En cada casa, el xiquet és veritablement gran perquè fins i tot el cap més gran, com vosté, ha de convertir-se en el servidor d'un xiquet. Així ho va voler el Creador. El Creador no li va fer gran perquè poguera presumir de la seua grandesa. El Creador li va fer gran perquè vosté poguera ajudar  els que no són tan forts com vosté".
A partir d'aquell dia ningú va sentir al gran cap proclamar la seua grandesa.

JESÚS NO NOS DEJA DE COGERNOS LA MANO EN NUESTRO CAMINO


Domingo 20 de octubre
29 del tiempo ordinario
Lucas 18,1-8

Insistentemente le aclamamos o le recriminamos a Dios o a Jesús él porque de tanta desgracia:
¿Cómo permite el Dios de la paz y el amor esas guerras tan sangrientas y crueles, la demencial carrera de armamentos, el derroche de recursos para la destrucción del medio ambiente, la existencia de un tercer mundo que desfallece de hambre, la consolidación de los desniveles de vida entre países y ciudadanos?
En medio de tanto sufrimiento, al creyente le resulta cada vez más difícil orar, entrar en diálogo con ese Dios a quien Jesús llama ‘papá’ (‘abbá’), para pedirle que ‘venga a nosotros tu amor’. Desde la noche oscura de este mundo, desde la injusticia estructural, resulta cada día más duro creer en ese Dios presentado como omnipresente y omnipotente, justiciero y vengador del opresor.
O tal vez haya que cancelar para siempre esa imagen de Dios a la que dan poca base las páginas evangélicas. Porque, leyéndolas, da la impresión de que Dios no es ni omnipotente ni impasible -al menos no ejerce-, sino débil, sufriente, ‘padeciente’; el Dios cristiano se revela más en el dar la vida que en el imponer una determinada conducta a los humanos; marcha en la lucha reprimida y frustrada de sus pobres, y no a la cabeza de los poderosos.
El cristiano, consciente de la compañía de Jesús en su marcha hacia la justicia y la fraternidad, no debe desfallecer, debe insistir en la oración, debe pedirle fuerza para perseverar hasta contagiar el espíritu y el ejemplo de vida que Jesús nos enseñó en un mundo donde domine la justicia de los pobres y los humildes. Solo la oración lo mantendrá en esperanza.
El cristiano no anda dejado de la mano de Dios. Por la oración sabe que Jesús está con él. Incluso la ausencia de Jesús, sentida y sufrida, es ya para él un modo de presencia.

DOMUND 2019. ÉS LA MISSIÓ DE LES MARES, PARES I EDUCADORS CONSCIENCIAR ALS XIQUETS, XIQUETES I ADOLESCENTS DE LES NECESSITATS DEL MÓN

26 D'OCTUBRE, CONFIRMACIÓ EN LA NOSTRA PARRÒQUIA

Ja hem començat la fase final perquè tots estiguem preparats per al gran dia. Nosaltres els catequistes acompanyant a les xiques i xics que es confirmaren i elles i ells sent conscients dels quals faran aqueix dia, DONAR EL SI DEFINITIU A JESÚS.
Durant dos anys hem intentat que s'adonaren que ara són elles i ells qui donen el sí, ara ja no intervenen les seues mares i pares ni les seues padrines i padrins ara són elles i ells els que es posen davant de Jesús li diuen que volen seguir el seu missatge de persones compromeses amb els demes.