PERDONA'LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE ES FAN

JESÚS ACCEPTA LA SEUA MISSIÓ PER AMOR ALS SEUS GERMANS

PEL "VIACRUCIS" DE LA VIDA

Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguen;
fer un favor al que no ho va a retornar;
gastar la vida és llançar-se encara al fracàs, si fa falta,
sense falses prudències; és cremar les naus en bé del proïsme.
Som torxes que només tenim sentit quan ens cremem;
només llavors serem llum.
Lliura'ns de la prudència covarda,
la que ens fa evitar el sacrifici i cercar la seguretat.
Gastar la vida no es fa amb gestos "ampulosos" i falsa teatralitat.
La vida es dóna senzillament, sense publicitat,
com l'aigua del vessant, com la mare dóna el pit al seu bebè,
com la suor humil del que sembra.

EUCARISTÍA, LA GRAN FESTA

Quan malgrat no haver ocorregut gens especial, saps que tot està decidit i no hi ha marxa arrere;
Quan faces el que faces, uns altres van a decidir per tu, perquè ja han decidit;
Quan els petits passos d'avui només confirmen el desenllaç de matí;
Quan és difícil confiar perquè tot al teu al voltant fa olor de sospita i a desgana i a traïció i a mentida;
Quan eres a punt d'entrar en la teua pasqua que és la Seua;
Només llavors…
No queda gens més que donar la vida pels altres: Acollint, Compartint, Assumint, Estimant.

AMOR EN MAJÚSCULES

JESÚS S'ASSEU A la TAULA AMB CADASCUN DE NOSALTRES

POR EL AMOR QUE JESÚS NOS DA CADA DÍA

Jueves 2 de abril

Jueves santo día del amor fraterno

Juan 13,1-15

“Si quieres decirle algo importante a quien más tú quieres, díselo en una mesa”. Adagio que, en Jueves Santo, toma cuerpo y forma en Jesús: alrededor de una mesa les dijo que eran hermanos; debajo de una mesa, con sus manos, les indicó que el servicio era carnet de identidad para los hermanos cristianos y, sobre la mesa, les inmortalizó en Sacramento algo que en principio no llegaron a entender: esto es mi Cuerpo y mi Sangre derramada por vosotros.

Hoy, en esta mesa, Jesús también nos dice –a nosotros cristianos del siglo XXI- algo esencial y tan importante como entonces: sigue estando presente, vivo, fraterno y sacerdotalmente entregado en nosotros. ¿Llegaremos a entender la belleza (incluso estética) que guarda este cenáculo del Jueves Santo?